Ruta de navegació

func

Funcions

Què és el Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats: caràcters i funcions constitucionals

I. ASPECTES GENERALS

Portada del llibre “Constitucions espanyoles. 1812-1978”, editat pel Congrés dels<br /> Diputats el 1998. Il·lustració de la coberta: Contracoberta decorada “a la catedral” de la<br /> Constitució de la Monarquia espanyola, any<br /> 1837Portada del llibre “Constitucions espanyoles.
1812-1978”, editat pel Congrés dels
Diputats el 1998. Il·lustració de la coberta:
Contracoberta decorada “a la catedral” de la
Constitució de la Monarquia espanyola, any
1837

La Constitució de Cadis de 1812 representa el primer precedent del Nou Règim i de el Parlament Modern. Amb l’Estatut Reial de 1834 s'inicia el sistema bicameral que es manté al llarg de tot el Segle XIX i el primer terç del XX. Així, amb la Constitució de 1837, les dues cambres prenen els noms actuals de Senat i de Congrés dels Diputats, denominacions que es recuperen amb el restabliment del sistema democràtic el 1977, des d'on passen a la Constitució de 1978.

L'excepció a aquest bicameralisme va ser la Constitució de Cadis i la de 1931, de la II República, que van disposar un Congrés dels Diputats com a cambra única. Posteriorment, durant el període franquista, es van establir també unes Corts orgàniques unicamerals (1942-1977), encara que sense les característiques d'un vertader Parlament.

Pòrtic frontal del Palau del Congrés. Font: Congrés dels Diputats Pòrtic frontal del Palau del Congrés.
Font: Congrés dels Diputats

 

 

 

 

En la Constitució de 1978, les Corts Generals, formades pel Congrés dels Diputats i pel Senat, representen el poble espanyol, representació que també ostenten els diputats i les diputades, perquè tots representen la nació, raó per la qual no estan lligats per mandat imperatiu. Les funcions que tenen les Corts Generals són l'aprovació de les lleis i dels Pressupostos generals de l'Estat, així com el control de l'acció del Govern. No obstant això, el bicameralisme no suposa una equiparació completa entre el Congrés i el Senat. El Congrés dels Diputats té funcions i facultats que en revelen la primacia a matèria de control polític, com ara la investidura del President del Govern, provocar-ne el cessament; i que les iniciatives legislatives i els pressupostos s'inicien davant d'aquest. Mentrestant, el Senat té el caràcter de Cambra de representació territorial.

La normativa vigent (Llei orgànica del Règim Electoral General, de 19 de juny de 1985) fixa en 350 el nombre de membres de la Cambra. Tots i totes es trien en circumscripcions provincials per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un sistema proporcional: cada llista de partit obté un nombre d'escons proporcional al de vots.

La legislatura és el període per al qual s'elegeix el Congrés dels Diputats i el Senat. Té una durada de quatre anys, però pot acabar abans per dissolució acordada pel President del Govern.

Aspecte del Saló de Sessions durant un dia de Ple de la XIV Legislatura.
Font: Congrés dels Diputats

 

II. FUNCIONAMENT I ORGANITZACIÓ

El Congrés dels Diputats es regeix pel que s'estableix en la Constitució i en el Reglament que la pròpia Cambra aprova amb total autonomia. Es reuneix dins dels períodes de sessions que estableix la Constitució: dos en cada any natural. El primer, de febrer a juny, i el segon, de setembre a desembre. Fora d'aquests funciona la Diputació Permanent, que vetlla pels poders de la Cambra. No obstant això, habitualment es convoquen sessions extraordinàries del Ple, de les Comissions i dels altres òrgans de la Cambra fora dels períodes ordinaris esmentats.

A més del Ple, que està format per la totalitat dels membres del Congrés, la Cambra té diversos òrgans que poden agrupar-se en dues grans categories: òrgans de direcció o govern, d'una banda, i òrgans de treball, per una altra. Els primers, que ordenen, impulsen i dirigeixen la vida de la Cambra, són la Presidència, la Mesa i la Junta de Portaveus. Els òrgans de treball són aquells que participen directament en les activitats parlamentàries, ja sigui preparant les deliberacions i les decisions del Ple, o bé resolent-les ells mateixos: Comissions, Subcomissions, Ponències, Diputació Permanent i la Secretària General o Administració parlamentària.

La Presidència ostenta la representació del Congrés dels Diputats. És escollida per la mateixa Cambra al començament de la Legislatura.

 

Presidents des de 1977 fins a l'actualitat: El Sr. Fernando Álvarez de Miranda y Torres; el Sr. Landelino Lavilla Alsina; el Sr. Gregorio Peces-Barba Martínez; el Sr. Félix Pons Irazazábal; el Sr. Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde; la Sra. Luisa Fernanda Rudi Úbeda; el Sr. Manuel Marín González; el Sr. José Bono Martínez; el Sr. Jesús Posada Moreno; el Sr. Patxi López; la Sra. Ana Pastor Julián i la Sra. Meritxell Batet. Fotos extretes del lloc web del Congrés dels Diputats.

 

 

La Mesa és l'òrgan rector col·legiat de la Cambra. Està integrada pel President del Congrés, quatre Vicepresidents i quatre Secretaris i assistida i assessorada pel Lletrat Major o pel Secretari General.

 

​​​​​​​
Reunió d'una sessió de la Mesa de la Cambra durant la XIV Legislatura. Font: Congrés dels Diputats

 

La Junta de Portaveus és l'òrgan de participació dels Grups Parlamentaris en l'ordenació del treball de la Cambra. La funció principal és aprovar, juntament amb la Presidència, l'ordre del dia del Ple.

 

​​​​​​​
 
​​​​​​​
Diverses vistes d'una sessió de la Junta de Portaveus durant la XIV Legislatura. Font: Congrés dels Diputats

 

Les comissions són òrgans de treball preparatoris de les decisions del Ple o que substitueixen a aquest últim en determinats casos. Coneixen els projectes, les proposicions o els assumptes que els encomani, d'acord amb la respectiva competència, la Mesa del Congrés. Estan integrades pels membres que designin els grups parlamentaris, en el número que indiqui la Mesa del Congrés, i la Junta de Portaveus serà escoltada en proporció a la importància numèrica dels de la Cambra. Poden ser permanents legislatives, permanents no legislatives (Reglament, Estatut dels Diputats, Peticions i les constituïdes per disposició legal) i no permanents, entre les quals destaquen les Comissions d'Investigació.

Les Subcomissions i les Ponències són òrgans de treball especialitzat en el si de les Comissions.

Els grups parlamentaris tenen una destacadíssima importància en el funcionament intern del Congrés i són els veritables eixos sobre els quals en gira el funcionament.

III. LA FUNCIÓ LEGISLATIVA

La funció principal del Congrés dels Diputats és la legislativa, això és, l'aprovació de les lleis.

La Constitució reconeix la iniciativa legislativa al Govern, al Congrés dels Diputats, al Senat, a les Assemblees de les Comunitats Autònomes i la Iniciativa Legislativa Popular a proposta d'almenys 500.000 ciutadans amb subjecció al que s'estableix en una Llei orgànica.

La iniciativa, que es denomina projecte de llei quan la presenta el Govern i proposició de llei en els altres casos, es planteja sempre davant el Congrés dels Diputats, excepte les proposicions del Senat, que han de ser preses en consideració en la Cambra Alta, que la remetrà després al Congrés. Tampoc s'inicia al Congrés dels Diputats la tramitació del Fons de Compensació Interterritorial. Després de la presentació té lloc la qualificació per la Mesa i la publicació oficial del projecte o de la proposició de llei. Quan la iniciativa es degui als Diputats o a les Diputades, a les Assemblees de les Comunitats Autònomes o als ciutadans, la proposició de llei estarà subjecta al tràmit de presa en consideració, que consisteix en un debat i una votació en Ple sobre la seva oportunitat. Els projectes del Govern i les proposicions de llei que es rebin del Senat no estan subjectes al tràmit de presa en consideració.

Al mateix temps que es publica un projecte de llei presentat pel Govern, o després de la presa en consideració de les proposicions de llei, s'obre un termini per presentar esmenes a la totalitat o a allò articulat. Les primeres només poden formular-se pels grups parlamentaris.

Si es presenten esmenes a la totalitat del projecte o a la proposició de llei, es produeix un primer debat de totalitat al ple. Si en aquest debat s'aprova una esmena a la totalitat de devolució, la iniciativa s'entén rebutjada. Si s'aprova una esmena de text alternatiu, s'obre un nou termini d'esmenes que només podran ser a allò articulat. Si s'hi desestimen, es retorna el projecte o la proposició de llei a la Comissió competent perquè en continuï la tramitació.

La Comissió designa la Ponència, que està integrada per membres dels diversos grups parlamentaris i la composició numèrica de la qual es determina per la Mesa a l'inici de la legislatura. És un òrgan que, assessorat per un lletrat, a porta tancada estudia les diverses esmenes formulades i emet un informe, que es debatrà en Comissió. Acabat el debat en Ponència, la Comissió es reuneix amb publicitat i procedeix al debat i a la votació de les esmenes i del text, i posteriorment emet un dictamen.

Després de la intervenció de la Comissió i una vegada inclòs en l'ordre del dia del Ple, s'obre una discussió sobre el projecte o la proposició de llei i les esmenes mantingudes. El text resultant s'envia al Senat.

El Senat, en relació amb els textos legislatius que rep del Congrés, pot aprovar vetos o esmenes a allò articulat. Si és així, el text vetat o esmenat torna al Congrés que, per majoria absoluta o simple, després de dos mesos, pot llevar el veto i, per majoria simple, aprovar o rebutjar les esmenes del Senat. Una vegada la Llei queda definitivament aprovada, ha de sotmetre's als tràmits de sanció i promulgació pel Rei i a la posterior publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Juntament amb procediment anterior, el Reglament del Congrés disposa d'altres procediments legislatius especials, com ara la tramitació dels projectes de llei orgànica, dels Pressupostos Generals de l'Estat, dels Estatuts d'Autonomia, de la reforma constitucional, de la competència legislativa plena de les Comissions i de la lectura única. A més d'aprovar les lleis, el Congrés convalida o deroga Decrets llei, autoritza tractats i convenis internacionals i controla l'exercici de les delegacions legislatives.

IV. LA FUNCIÓ DE CONTROL I IMPULS

Després de la celebració de les eleccions generals, i en els altres supòsits de cessament del Govern (pèrdua de la confiança parlamentària, dimissió o defunció del President), s'inicia el procediment per a la investidura d'un nou President del Govern. El Rei, després de consultar amb els grups polítics amb representació Parlamentària, proposa al Congrés un candidat a la Presidència del Govern. Aquest candidat, després d'exposar el programa davant el Ple de la Cambra, ha d'obtenir el vot favorable de la majoria absoluta del Congrés dels Diputats. Si no s’arriba a aquesta majoria, podrà ser escollit si obtingués la majoria simple en una nova votació duta a terme quaranta-vuit hores després de la primera.

El nomenament dels Ministres no correspon a la Cambra, sinó al Rei, a proposta del President del Govern.

​​​​​​​

El Govern cessa quan es trenca la relació de confiança que li uneix al Congrés dels Diputats, mitjançant l'aprovació d'una moció de censura o la denegació d'una qüestió de confiança. La moció de censura ha d'incloure la proposta d'un candidat alternatiu, de manera que, si s'aprova, destitueix un President del Govern i, en el mateix acte, s'elegeix un nou President. La qüestió de confiança només pot plantejar-se pel President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, i ha de formular-se en relació al programa polític o a una declaració de política general. Si no s'aconsegueix la majoria simple, el Govern ha de presentar la seva dimissió al Rei, i llavors s'obrirà el procediment d'investidura d'un nou President del Govern.

El Congrés fiscalitza i controla l'actuació del Govern i de l'Administració Pública fonamentalment per mitjà de preguntes i d'interpel·lacions. Les preguntes, que poden ser orals o escrites, recauen sobre qualsevol assumpte competència del Govern, mentre que les interpel·lacions versen sobre la conducta de l'Executiu en qüestions de política general, bé del Govern o d'algun Departament ministerial.

Les proposicions no de llei, les mocions i les propostes de resolució són actes de naturalesa similar que pretenen l'adopció d'un acord no legislatiu pel Congrés, mitjançant el qual aquest manifesta la seva posició sobre un tema o una qüestió determinada, o es dirigeix al Govern per instant-lo a actuar en una direcció concreta.

El Congrés dels Diputats i el Senat trien el Defensor del Poble i vuit membres del Tribunal Constitucional, així com els del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal de Comptes i d'altres organismes.